Xènia Rodriguez

La poesia al llarg de la història

xeniarodriguezg4 — Fri, 06 Mar 2009 15:57:52 +0000

L’edat antiga

Diuen que L’orient té una ànima somniadora i profundamente emotiva. Aixó fa que la producción lírica oriental assoleix grans moments.

El Càntic dels càntics és un llibre poetic de la Biblia. Canta l’hamor entre un home i una dona que, en forma de diàleg expressen el sentiment i desig amorós.

La lírica grecollatina te una gran varietat de temes i formes (mètriques, estròfiques) molt elaborades. La crítica a la societat de l’època, l’exaltació de les coses més sencillez… són motius que canten els poetes en les seves composicions.

L’edat mitjana

Cap als segles XII-XIII, a Provença, va aparèixer una poesia en llengua provençal. Els autors s’anomenaven trobadors, i també componien música per acompanyar la poesia. Els joglars cantaven aquests poemes per entretenir la noblesa.

Aquesta literatura, amb gran elaboració mètrica i estròfica, assolí un gran èxi, sobretot en la cançó amorosa.

En aquesta època van averi dos grans poetes.

Francesco Petrarca (1904-1374), considerat primer home modern d’Europa. El seu Cançoner canta l’amor que sent per Laura, una dona que no representa tan sols perfecció física, sinó que reuneix intel·ligència, virtut, sensibilitat… Aquesta dona simbolitza l’amor impossible i és per al poeta una font d’inspiració però també de dolor.

Ausiàs Marc (1400-1459) formava part de la noblesa valenciana. Fou cavaller i poeta. La seva poesia reflecteixen els temes que el preocuparen; l’amor la mort… La poesia amorosa reflecteix les vivències del poeta i les reflexions que fa sobre l’amor carnal i espiritual.

L’edat moderna

El carpe diem és motiu literari de l’antiguitat clàssica, que recuperen els autors del Renaixement. Significa ;

Cal gaudir dels intants perquè la vida és fugaç.

En aquesta edat hi destaquen Pierre Ronsard (1524-1585) poeta francès, Jean de La Fontaine (1621-1695), poeta francès i Friedrich Schiller (1759-1805) fou un escriptor alemany que va conrear la poesia i el teatre. Incomplet

A final del segle XVIII comença a albirar-se l’arribada del romanticisme.

L’edat contemporània

El segle XIX

L’home romàntic té un esperit turmentat. És un esperit lliure que xoca amb les normes socials ; busca l’amor però no el pot viure en plenitud.

A mitjan segle XIX sorgeix un moviment poètic que influirà poderosament en la poesia posterior: el simbolisme. Els poetes consideren que la llegua literària no és només un vehicle d’expressió del mon i dels sentiments, sinó una finalitat en si mateixa. Per això donen una gran importància a l’aspecte formal, al poder connotatiu i simbòlic del poema.

Hi destaca Charles Baudelaire (1821-1867) poeta francès iniciador del simbolisme.

El segle XX

La poesia del segle xx presenta una gran varietat de formes i de temes: crida a la lluita i al compromís per transformar el món. Els poetes creen noves formes de poesia experimental, com el cal·ligrama o poema visual.

En aquest segle hi destaquen:

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) va ser poeta català d’avantguarda que seguí els corrents dels futuristes italians i d’Apollinaire.

Joan Margarit (1938) poeta extraordinàriament prolífic, i també el més popular entre els lírics catalans d’avui dia.

Vicent Andrés Estelles (1924-1993) és potser el poeta valencià més important del segle.

Els autors estan molt esquematitzats. Hi ha moltes faltes. Tens un Bé.

Posted in Deures, Resums

4 MARÇ – VAGA GENERAL D’ESTUDIANTS

xeniarodriguezg4 — Thu, 19 Feb 2009 18:42:10 +0000

4 de març: tots a la lluita en defensa de l’ensenyament públic i del nostre futur.

La lluita contra la privatització de l’educació pública, contra els Plans de Bolonya i perquè els joves i treballadors no paguem la crisi del capitalisme, ha de continuar, fer-se més àmplia i guanyar més suports.

MANIFESTACIÓ · 12 hores Barcelona – Pl. Universitat

En defensa de l’ensenyament públic.

No a la LEC. No a Bolonya!

Per un futur digne i un lloc de treball en acabar els estudis!

Que la crisi la paguin els capitalistes!

LEC – llei de privatització de l’educació a Catalunya

Els centres privats – concertats rebran encara més diners públics, i seguiran fent un negoci de l’educació (cobrament de quotes il·legals, absència de drets democràtics, selecció de l’alumnat, religió obligatòria,…).

Els instituts i escoles públiques funcionaran com empreses privades.

—-
Diners per als banquers, sí i molts. Diners per a l’educació, per a la sanitat i per als aturats, no, per descomptat!

Posted in General

xeniarodriguezg4 — Thu, 19 Feb 2009 18:17:03 +0000

Pàg. 133 activitat 29

Maria-Mercè Marçal poeta, traductora i narradora va néixer l’any 1952 i va morir l’any 1998 a causa d’un càncer al 45 a Barcelona.

Estudia el batxillerat a d’Institut de Lleida, després d’haver obtingut una beca. De ben jove comença a escriure els primers poemes, tot i que en castellà, ja que la seva formació, a causa de la dictadura, fins aleshores havia estat en aquesta llengua. Però influïda pel moviment de la Nova Cançó comença a escriure els primers versos en català. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.

El tema de l’anterior poema es l’amor.
En la primera estrofa Mercè ens parla de que el seu desig és que tots els dies siguin diumenge, com si tots els dies fos festa, però passar el dia amb ell, o amb ella.
En la segona estrofa ens fa entendre que, ella ja sap que això que ella vol, no pot ser, però que el seu desig es viure lliure, sense horaris, encara que paga no tinguin, vol estar amb ell.
La tercera estrofa diu que vol alliberar tots els dies de la setmana ja que tots el treballadors, treballen cada dia per cobrar.
La quarta estrofa diu que, ella el que vol es decidir el seu horari, per gaudir de l’amor durant tota una setmana seguia.
La cinquena diu que necessiten diners per a viure, però ella no vol, el que ella vol es estar a totes les hores amb ell o amb ella.
La sisena comenta que el seu amor, sen va a fer el seu horari de treball, els separa.
Per últim la setena estrofa ens parla que, perquè els separa l’horari, que per un sou miserable, els hi roba totes les hores, en que ells/elles poden estar juntes. El to del poema és festiu i la seva intenció és??? . Té una rima consonant, versos combinats de
10,11 i 9 síl•labes i un nombre d’estrofes de 6. Les estrofes formen una sextina.

Aquet poema te una estructura de ;

10A,10B,10C,10D,10B,10D.
11D,10A,10B,10B,11D,11C.
11C,11D,11D,10A,10B,11B.
11B,11C,11B,10A,11A,11E.
10E,11B,10A,10C,11D,11B.
10B,10D, 10D,10B,10C,10A.
9B,10A,10D.Totsde 10

El poema anterior tracta sobre l’amor, i les hores laborals, d’una noia que vol que tots els dies siguin festa, per estar amb el seu enamorat o enamorada. Es un poema en que els versos estan combinats de 10,11 i 9 síl•labes, amb un nombre d’estrofes de 6. Que tenen un to festiu, ja que transmet optimisme i alegria. I les estrofes formen una sextina.

Força bé. Hi ha algun error i mancança, però. A més hi ha massa faltes, signe de la despreocupació per fer les coses ben fetes. Tens un 5

Posted in General

redacció corregida

xeniarodriguezg4 — Mon, 02 Feb 2009 19:00:27 +0000

Jo, personalment, em sento molt bé quan se m’ocorre alguna cosa, per què ? perquè una cosa molt important a les nostres vides és tenir idees pròpies. Si tota la vida depenem d’alguna persona perquè ens doni les seves idees, mai avançarem, però també, està bé que la gent et doni una miqueta d’ajuda a l’hora de decidir alguna cosa. Però hem de tenir present que les idees pròpies seran les que ens facin sentir bé a l’hora d’acabar alguna cosa, tindrem la satisfacció de dir que aquella idea ha sortit de tu, i no de ningú altre. Si a l’hora de decidir alguna cosa tens vergonya, et fa por perquè l’altra gent et criticarà, por de que no surti bé no pensis en res. Quan decideixes alguna cosa és perquè ho has raonat, ho has pensat seriosament i tu i només tu, saps que encara que surti malament et seguirà agradant la teva decisió, encara que et portis alguna decepció seguiràs lluitant pel que ha estat la teva única decisió.Quan tens una idea i penses que és molt bona, i després surt malament, no t’has de desesperar per res del món, no s’acaba res, hi ha moltes oportunitats en aquesta vida, de bones i també de dolentes, però si estàs segur de que la idea que havies pensat era la millor que podies trobar en aquella situació, jo et donaré un consell, encara que no sé si et servirà de molta ajuda; lluita pel que vols, i si surt malament segueix lluitant, perquè quan de veritat ens importa alguna cosa, lluitem per aconseguir-la.

Ad: 1,75

Chr: 1,5

Chs:1,5

Corr: 0

Qual: 2

Total: 6,75

Final: 6,5

Posted in General

poesia

xeniarodriguezg4 — Sun, 01 Feb 2009 20:32:03 +0000

Quan els teus ulls em van mirar

jo encara era mirall,

quan et vas apropar vaig procurar canviar

Eres tu la meva mel,

la què em feia sentir bé,

la què no em feia mal.

Quan els dos ens feiem un

sentia un remuc

que no em deixava sentir.

tens un 7,5

Posted in General

xeniarodriguezg4 — Sat, 29 Nov 2008 13:57:14 +0000

Posted in General

Ex 11 pàg 72.

xeniarodriguezg4 — Sun, 23 Nov 2008 12:44:47 +0000

Ex 11 pàg 72.

Redacta un text on expliquis d’importància de les pròpies idees i conviccions per no caure en situacions difícils de resoldre.

Jo P personalment amb!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! sento molt bé quan se m’acondeix alguna cosa, perquè? per que una cosa molt important a les nostres vides, es tenir idees pròpies. Si tota la vida depenem d’alguna persona per que ens doni les seves idees, mai avançarem, però també, està be que la gent et doni una miqueta d’ajuda a l’hora de decidir alguna cosa. Però tenim que!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! tenir present que les idees pròpies seràn les que ens facin sentir bé a l’hora d’acabar alguna cosa, tindrem la satisfacció de dir que aquella idea a sortit de tu, i no de ningú altre. Si a l’hora de decidir alguna cosa tens vergonya, et fa por perquè l’altre gent et criticarà, por a que no surti be, no pensis en res. Quan decideixes alguna cosa es perquè ho has raonat, ho has pensat seriosament i tu i nomes tu, saps que encara que surti malament et seguirà agradant la teva decisió, encara que et portis alguna decepció seguiràs lluitant pel que ha estat la teva única decisió.Quan tens una idea i penses que és molt bona, i desprès surt malament, no t’has de desesperar per res del món, no s’acaba res, hi ha moltes oportunitats en aquesta vida, de bones i també de dolentes, però si estàs segur que la idea que havies pensat era la millor que podies trobar per aquella situació, jo et donaré un consell, encara que no se si et servirà de molta ajuda; lluita pel que vols, i si surt malament segueix lluitant, perquè quan de veritat ens importa alguna cosa, lluitem per aconseguir-la.

Ad: 1,75

Chr: 1. Introducció??

Chs:1,5

Corr: 0. Tenir que!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Qual: 2

Total: 6,25

Posted in Deures, Narracions

Ex 10 pàg 50.

xeniarodriguezg4 — Sun, 09 Nov 2008 21:29:35 +0000

Ex 10 pàg 50.

Redacta un text on expliquis com un personatge famós perd alguna cosa que, en cas que no la trobi, influirà negativament en la seva reputació. Per fer-ho has de tenir en compte aquests criteris:

a) El temps verbal dominant ha de ser perfet simple.
b) El narrador ha de ser extern (3a persona).

Peter Pan fou un xic que no sabia no llegir ni escriure, i vivia al país de Mai més. Un dia van anar a buscar una noieta a Londres amb la seva amiga campaneta, va entrar a casa dels Darlings i va despertar a la Wendy, en Joan i en Miquel. Peter Pan va convidar els germans a anar amb ell al país de mai més. Però quan van arribar al país de mai més es van adonar que campaneta va desaparèixer. Peter Pan recorregué tot el cami del país de mai més fins Londres, però no va trobar-la a cap lloc .Poc temps després Campaneta fou trobada per uns mallorquins a les platges de Mallorca, els mallorquins va comunicar a Peter Pan que Campaneta era amb ells, i que estava bé, que en poques hores aniria fent via cap al país de Mai més. Peter Pan quan va veure a Campaneta es ficar a saltar d’emoció, Peter Pan, Campaneta i els germans van anar tot seguit volant fins la cova de Peter Pan.

Posted in Deures

EL MOCADOR PALESTÍ

xeniarodriguezg4 — Sun, 09 Nov 2008 21:27:35 +0000

Però, d’on surt el mocador palestí ?

Per molt que ara es fiqui de moda, el cert es que el mocador palestí te més anys que nosaltres. En veritat es tracta de un mocador tradicional àrab, que s’utilitza per protegir-se el cap tant pel fred com per el sol, i en ambients desèrtics també per cobrir-se els ulls i la boca.

En respecte als seus color y el seu significat, es te que destacar que el color tot blanc esta més extens en els països del Golf, mentre que el negre sol ser propi, per forma general, dels països republicans com Síria, Palestina, i el vermell propi de les monarquies com Jordània.

Va ser imposat per Aminal-Husavni com un vestuari masculí obligatòria a Palestina entre 1936 i 1939.

Posted in General

Ex 24 pàg 41.

xeniarodriguezg4 — Fri, 07 Nov 2008 22:06:28 +0000

Pensa una anècdota que hagis viscut i explica-la primer en primera persona o després en tercera persona, com un narrador extern que coneix els pensaments i sentiments del protagonista.

PRIMERA PERSONA :

Un dia varem anar a Barcelona jo i uns amics. Varem anar per passar-hi el dia, allà, ja que sempre estàvem a Sant Pere, i aprofitar per a comprar algunes coses que als voltants de Ribes no podíem trobar. Varem agafar el autobús a les deu i mitja del mati per arribar-hi,¡ a les onze i mitja allà. Quan varem arribar varem fer un recorregut pels carrers i carrerons de Barcelona. Quan varen ser les sis i mitja de la tarda ja estàvem bastant cansats i varem decidir tornar a Ribes, però aquesta vegada varem tornar amb tren, fins a Sitges, i de Sitges varem agafar un autobús fins a Ribes. Va estar un dia molt divertit i diferent a la resta.

TERCERA PERSONA:

Un dia, un grup de nois, varem passar el dia a Barcelona, ja que dient que sempre estaven al seu poble, i que també ho podien aprofitar per comprar algunes coses. Van agafar un autobús a les deu i mitja del mati, i varen arribar a les onze i mitja a Barcelona. Quan van arribar van estar voltant pels carrers i carrerons d’aquella immensa ciutat, plena de coses noves per descobrir. Quan van ser les sis i mitja de la tarda, que ja estaven cansat, van decidir agafar el tren, ja que no tenien ninguna pressa. El tren els va deixar a Sitges, on allà van agafar un autobús per arribar a Sant Pere.

Posted in General